VOLUNTAT I VALORS

"Fer la teva voluntat, serà tota la Llei" no incita al llibertinatge ni a l'hedonisme com comunament es malinterpreta, sinó que comporta la més severes de les disciplines, l'autodisciplina.

 (A. C).

Aquesta setmana l'element de reflexió ha estat la idea i projecció de la voluntat. No va ser una reflexió pre-meditada, no vaig  decidir voluntàriament pensar i reflexionar sobre el tema com un simple exercici per a les meves neurones; ve de dues situacions  viscudes amb dues persones en la vida real que em van plantejar el tema.

Dos casos exemplars:

La primera persona, propera a la meva, em va demostrar la seva voluntat, bona o dolenta, en prendre la decisió de, àdhuc sabent-ho, realitzar una acció que m'afectava molt i de manera molt negativa. Ho anomenarem "Capacitació per escollir".

La segona persona, un vell conegut amb el qual em vaig trobar, em va explicar les seves  tènicas de projecció de la seva voluntat sobre altres persones. Varem prendre una infusió i vaig acabar  explicant-l'hi i demostrant-l'hi  com també existeixen maneres  per defensar-se de la manipulació d'un atac volitiiu. Ho anomenarem "Exercici de poder".

Així que considerem la següent llegenda, "Ho vas fer perquè vas tenir la voluntat de fer-ho".

Ara et vaig a explicar quatre anotacions sobre la voluntat.
Comencem  per una de les definicions clàssica que ens diu que la voluntat és "la forta determinació o inclinació, desig, intenció, disposició, afecte, i el que desitgem o volem fortament".

Des d'aquí partim i diferenciem els dos exemples citats a dalt posat que la paraula voluntat, s'empra comunment en dos sentits essencials:

Sentits essencials de la voluntat:

1. Cas primer. El poder mental, que capacita a la persona per escollir entre dos cursos d'acció. Una activitat intel·lectual que anticipi mentalment la fi proposada.
2. Cas segon. L'actual exercici d'aquest poder. Una activitat impulsiva que tenda cap a la realització d'aquest fi.

Alguns separen aquestes dues fases, anomenant  a la primera voluntat i la segona volició.

W.W. Atkinson apunta que ...-"La voluntat, en aquest limitat sentit, és el poder o facultat mental per la qual, de dues o més desitjos o cursos d'acció donats, s'escull un, rebutjant un altre i uns altres. Fins a quin punt aquest poder de selecció és arbitrari o resultat de la necessitat, ha estat, durant segles, objecte d'aferrissades controvèrsies".

Jo em quedo amb la següent  definició com hipòtesis de treball.

La voluntat és una facultat de naturalesa espiritual, (o psíquica entenent que psique és ànima en grec), l'acte del qual és la inclinació apetitiva cap a un be comprès per la intel·ligència. Una activitat intel·lectual que anticipi mentalment la fi proposada entesa com un be.
Aclaració: aquest be no és necessàriament un be universal, encara que pugui provenir de l'ànima, o d'un abstracte, ni d'una totalitat real posat que és inabastable. Simplement és el be considerat en aquest moment per aquesta persona. És a dir, "la qual cosa està bé per a aquesta persona".

La volició seria l'impuls de la voluntat. la projecció de la mateixa. La projecció de l'energia psíquica. Una activitat impulsiva que tendeix cap a la realització d'aquesta fi.

Fins que no es realitza l'acte volitiu no es projecta la voluntat. Per dir-ho de manera senzilla posaré un exemple. Un pot tenir la voluntat de trucar al seu millor amic però ha de donar impuls a la voluntat realitzant l'acció volitiva de marcar el numero. En cas  contraria no aconseguirà parlar amb el seu amic.


Fases de la voluntat. Atkinson.

Les trobem en si mateixos, es compon de tres fases o maneres de ser, que són:

1. Desitj- Voluntat.
2. Voluntat Decisiva.
3. Acció- Voluntat.

1. La fase de "faltar" o "voler" posseir una cosa o tenir una cosa;
2. El pes de  "necessitar" i "no necessitar" concernent a la cosa; el balanç de la  "necessitat" amb "altres necessitats", que també es troben dins de nosaltres; la deliberació de si la cosa és digna del que costa,
i la final decisió resultant del pes i balanç;
3. L'Acció producte de semblant necessitat, pes i balanç i decisió.


El procés de l'acte voluntari:

L'acte global de la voluntat està constituït per diversos actes singulars que es corresponen amb altres actes intelectius previs. En aquest procés, els actes propis de la voluntat es diuen elícits o d'elecció, i els de les altres potències, en tant que són produïdes per un moviment voluntari, es diuen actes imperats.

Els tres passos de l'acte voluntari són:

1. l'aprehensió (la interpretació) de la fi i el consegüent voler la fi;
2. la deliberació i la consegüent elecció;
3.  l'execució i el corresponent gaudi o gaudi. Els diferents passos enunciats es donen en la realitat alhora, sent difícils de conèixer per l'experiència comuna.

Tres pensaments mes:

Voluntat i valors

Primer esculls lliurement el que creus que és bo para tu i despres ho realitzes. A aquest escollir ens suggereix la idea de la llibertat "ab intra" o interior: Es el sentit més precís i exacte de la llibertat, ( m'estendré en un altre dia sobre aquest concepte vinculat); gens hi ha interior a l'home que pugui interferir els moviments de la seva voluntat; dit d'aquesta manera, els actes espontanis de la voluntat són absolutament autònoms i ningú pot imposar-los necessitat.

Es divideix en: d'exercici (o de contradicció), o sigui, el poder de triar entre obrar o no obrar; i d'especificació (o de contrarietat), és a dir, la capacitat d'escollir entre el be i el mal o, d'una manera genèrica, entre dues coses diverses, bones o dolentes

Potència moderadora.

Força moderadora, sinó també, la força directora i orientadora de la nostra activitat. La voluntat comença sent un fre de la decisió immediata, suspenent l'execució espontània de qualsevol activitat.

Diferència de voluntat i apetits.

La voluntat és una facultat diferent de l'apetit sensitiu, doncs per aquesta només es podran voler coses per satisfer desitjos orgànics.